final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:
Vull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).
Va, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).
Jo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).
Un cas de combinació de dos pronoms que cal [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
els afecta).
A la directora del centre l'afecta la nova situació (i no li afecta la nova situació).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.2 i 33.3.2e)
[...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
. Per exemple:
La feina no l'han poguda acabar.
L'han feta venir per no res.
D'altra banda, la concordança és més habitual en el cas del femení que no en el cas del masculí plural.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (13.5.2.4 i 18.6.3.1e)
[...]
